dijous, 16 de juliol del 2009

Història de Nureddunna


Nureddunna era una sibil·la néta del gran sacerdot de la tribu que habitava els alzinars del poblat talaiòtic de Ses Païsses, a Artà (Mallorca), que era tinguda en gran consideració pels seus dots endevinadors. Un dia va arribar navegant des de llunyanes terres hel·lèniques Melesigeni, sent capturat per la tribu que el va encadenar amb el propòsit d'oferir-el en sacrifici als déus.
Melesigeni parlava una llengua estrangera i Nureddunna no podia comprendre les seves paraules. Malgrat això ell tocava la lira i la seva música si que era entesa, així com el que deia amb la seva mirada, i Nuredduna es va enamorar d'ell. Desobeint els seus el va ajudar a escapar, però ella ho va tenir que pagar, sent sacrificada en el seu lloc.

El mite i llegenda de Nureddunna va ser recollit per Costa i Llobera en el seu poema: " La deixa del geni grec".
Costa i Llobera explica el per què del nom de Nureddunna per a un dels seus personatges: "Aquest nom l'he format sobre el mot nur, que en llengües antigues de l'Orient significa foc, per la qual cosa fou anomenada Nura pels fenicis l'illa de Menorca, on sigularment abunden els talaiots, monuments que encara es diuen nuraghe a l'illa de Sardenya. Així Nureddunna ve a ser com una personificació del foc sagrat de la raça, la seva sacerdotessa poètica. Li he donat caràcter sibil·lític per lo arrelada que està a Mallorca la tradició de la Sibil·la".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada